jueves, 30 de octubre de 2014

Los libros del mes de octubre de 2014 del Grupo Leo



Ressenya:

Aquest gos té unes habilitats molt especials! Cada nit, sense que els amos se n’assabenten, es dedica a treballar l’hort: arranca les males herbes, té cura de les tomaqueres..., però quan arriba el dia, està molt cansat. Com s’ho farà?

L’autora:

Lolita Bosch va nàixer a Barcelona en 1970, però ha viscut a Albons (Baix Empordà), Estats Units, l'Índia, un any en Oaxaca i nou en el Districte Federal, Mèxic: país que des de llavors considera sa casa. És llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona, té un diplomat en escriptura creativa, estudis en teoria crítica, un postgrau de la UNAM en lletres.


Escriu, al mateix temps, en català i castellà, i la seua obra ha sigut traduïda al polonés, a l'alemany, a l'anglés, al gallec, a l'èuscar i al francés. Ha rebut diversos premis de prestigi, de periodisme, investigació i novel·la, l'adaptació al cine de la seua novel·la Elisa Kiseljak va ser guardonada amb el Premi Especial del Jurat del Festival de Cine de Sant Sebastià 2011 i en 2013 la seua obra M es va portar al cine amb el títol de La Por i va inaugurar la Seminci de Valladolid. També en 2013 va ser candidata per a obtindre el Premi a la Llibertat d'Expressió a Iberoamèrica 2013, de la Fundació Casa Amèrica Catalunya.
Escriu literatura infantil i juvenil i algunes de les seues obres han sigut portades al teatre. Publica en diverses editorials, contes per a primers lectors, col·leccions, poesia i novel·la per a xiquets i xiquetes. Amb este treball ha rebut prestigiosos premis com a Serra d'Or, Talent Jove Narrativa o l'OmniUM Cultural de Literatura Infantil del Sud de França, entre altres.

El GOS JARDINER

Hi havia una vegada un gos que no volia ser gos, sinó jardiner.
I quan ningú no se’l mirava, anava fins a l’hort a traure’n les males herbes amb les dents. També feia forats amb les potes i desenterrava amb la cua les plantes que després trasplantava amb la boca.

Era tot un jardiner i s’ho passava molt bé... quan ningú no el veia, és clar. Perquè si algú l’haguera vist, ja podeu pensar que l’haurien fet eixir de l’hort, haurien tapat a corre-cuita les boqueres l li haurien netejat la cua amb un raspall ben dur.
I el que aquell gos volia era deixar d’amagar-se i poder treballar a l’hort tot el dia. Plantar-hi verdura exòtica, tot tipus de tomaques, encisams i carabasses... aleshores sí que tindria un senyor hort! I fins i tot faria rodar melons d’Alger per terra i amagaria les maduixes darrere del melons de tot l’any!
I els amos... ai, els amos! Menjarien els naps més bons del món!
Però tot allò era un somni, perquè aquell gos tan entusiasta i tan faener no sabia com podria fer tot allò que volia sense un bon equip de jardineria. Li faria falta un vestit de jardiner, unes bones botes, un davantal com Déu i un barret per al sol! I ja posats a demana , voldria un rasclet, una pala, una bona arruixadora y un llegonet.
Però la veritat és que no tenia cap manera d’aconseguir tot el que li calia per a tindre el millor hort del món perquè com podia demanar res, si no parlava?
Així que cada dia que passava era igual: de nit, quan el amos dormien, el gos eixia per forat de la gossera de la porta de la cuina. Llavors anava fins a l’hort de puntetes i treia males herbes amb les dents. Després feia forats amb les potes vigilant de no fer escama, desenterrava una planta amb la cua i en trasplantava una altra amb la boca.
Perquè si no tenia l’equip de jardineria amb què somiava, no podia fer res més... I el pitjor de tot é que tampoc no podia lladrar de felicitat per a no fer soroll!
Per tant, entrava una altra volta a la casa per forat de la gossera vigilant de no despertar ningú, s’estirava al llit i somiava. I en els somnis sempre hi havia ell amb un vestit de jardiner, unes bones botes, un davantal fet amida, un barret per al sol, un rasclet, una pala, una bona arruixadora y un llegonet.
I així, pensant, s’adormia fins que es feia de dia, i cada matí també era igual: els amos, en alçar-se, quedaven meravellats que la faena de l’hort ja estiguera feta. No ho aconseguien entendre! A vegades espiaven des de la finestra de l’habitació quan es feia fosc... però res! Mai no van aconseguir veure ningú que treballara, barata res, al seu hort i que fóra el jardiner més polit que pugueu imaginar!
Per això els amos van acabar pensant que el que passava en realitat és que a l’hort vivien uns donyets que havien decidit cuidar-lo i que volien treballar tranquils sense que ningú els observara.
Però, fora com fóra, van pensar els amos, a ells els agradaria donar-los les gràcies.
Així que cada nit, abans d’anar-se’n a dormir, els amos deixaven una bossa de llepolies per a aquells donyets tan enfaenats que els cuidaven a l’hort amb tanta cura.

Autora: Lolita Bosch
Dibuixos: Ester García
Edicions Bromera



ACTIVITATS:

1.- Què vol ser el protagonista?

2.- Què necessita per a ser-ho?

3.- Que creus que farà per a aconseguir-ho?

4.- Acaba la història i l'envies acompanyada d'un dibuix original al Concurs  Literari Grup Leo, Apartat 3008, 03080 Alacant. Escriviu el vostre nom, cognoms, curs, col·legi i telèfon particular.

No hay comentarios:

Grupo Leo