Los libros del mes de mayo 2013 del Grupo Leo
en La Tiza
en La Tiza
Suplemento de Educación Infantil "La Tiza" 02-05-2013
Diario Información de Alicante con el Patrocinio de la Fundación CajaMurcia y COES
L'Arbre Màgic
L'Autor: Juan Antonio Urbano Cardona (-):
Professor de Primària al col·legi Franciscans d’Alacant.
“L’Arbre Màgic” és el seu segon llibre editat junt amb “El seu nom era Pere Bigot”.
“L’Arbre Màgic” és el seu segon llibre editat junt amb “El seu nom era Pere Bigot”.
Il·lustrat per: Víctor Guardiola (-):
Ressenya:
Interessant història, quasi una llegenda, protagonitzada per Joan, Josep i Pepita en la que et veus dins com si l estigueres vivint de veritat. La intriga de l aparició d’un ancià savi, el roín amb la seua espasa, un arbre màgic, la lluita entre el bé i el mal, i acaba amb una esperança de triomf del bé. En aquest llibre destaquen el valor de l amistat, el de fer el bé als altres, el de l empatia (posar-se en el lloc de l altre), el valor del respecte per la naturalesa, el de la protecció del dèbil i el valor de la gratitud.
Interessant història, quasi una llegenda, protagonitzada per Joan, Josep i Pepita en la que et veus dins com si l estigueres vivint de veritat. La intriga de l aparició d’un ancià savi, el roín amb la seua espasa, un arbre màgic, la lluita entre el bé i el mal, i acaba amb una esperança de triomf del bé. En aquest llibre destaquen el valor de l amistat, el de fer el bé als altres, el de l empatia (posar-se en el lloc de l altre), el valor del respecte per la naturalesa, el de la protecció del dèbil i el valor de la gratitud.
La Tiza de la Lectura. Leo, leo, que me animo a leer.
Un conte:
Un conte:
L'Arbre Màgic
Això diu que era, en temps molt llunyans, un
lloc sagrat en el que hi havia un arbre màgic. Quasi ningú no sabia en quin
vall perdut es trobava, a excepció dels monjos que el cuidaven.
Que si feia falta aigua, el prodigiós arbre
ja havia produït pluja. Que si feia falta pa, l'esplèndid arbre ja haurà
proporcionat bona collita de blat...
Els habitants d'aquella regió vivien
feliços. Fins que un "boig d'enveja i ambició" va voler apoderar-se
del meravellós arbre, i d'eixa manera
tindre poder sobre la naturalesa, i poder dominar els altres.
Per això havia planejat arrasar amb els seus
sequaços aquella pacífica regió i no detindre's fins que li digueren on es
trobava la vall de l'arbre màgic.
Quatre homes d'esmolades espases van arribar
al poblat, i al mig de gents espantades van parlar:
— En nom de Buckang volem
saber, doncs ell ens envia com missatgers. Digueu-nos el lloc on es troba la
vall de l'arbre perdut o arrasarà tot quant posseïu, cremant cases i collites.
Parleu si morir no voleu.
Ningú no coneixia el lloc. Tots tremolaven
de por. Alguns ploraven.
—Pietat senyor, pietat! No sabem res, som
uns pobres llauradors que vivim del nostre treball. Som gent de pau— va dir
amb veu tremolosa acostant-se fins als genets un d'aquells habitants.
Però des de dalt del cavall, aquell que
portava la veu cantant, amb gest dur va cridar:
—Vosaltres l'heu volgut —i pegant mitja
volta se´n van anar aquelles quatre malèvoles figures.
Els tres xicots estaven bocabadats escoltant
aquella fascinant història portada des dels temps antics. Un relat que es
prometia fascinant de la boca d'aquell ancià de traços bondadosos i mirada
neta.
Eixe home estrany els havia eixit a
l'encontre al mig de la pineda que havien de travessar per a anar a "Terra
Giner" que estava a huit quilòmetres de Benissa en direcció a Calp.
—I què va passar amb
aquells quatre genets...?... i amb Buckang?
—Espera, no sigues impacient Joan —i va
seguir el seu relat—. Una remor llunyana en l'asolellada
vesprada arrossegava una densa polseguera que les potes de desenes de cavalls
alçaven cobrint l'horitzó. Els pobletans van eixir a l'entrada del poblat amb
la intenció de descobrir la causa d'aquell persistent remor que cada vegada es
feia més intens. I quan van veure de què es tractava va embogir de tots el cor,
d'homes, de dones i de xiquets, de la intensitat amb què bategaven colpejant en
les caixes de costelles que formaven els seus pits i esquenes.
Els tres xicots estaven atònits escoltant
les paraules d'aquell misteriós home que els havia eixit al pas al matí per
sorpresa. Tenien els ulls oberts com a plats vivint aquella estranya però
trepidant aventura d'un arbre màgic. I la veu d'aquell peculiar narrador
prosseguia:
—Al galop!—, va cridar enèrgicament Buckang que estava al front dels seus sequaços
traient la seua espasa. I tots esperonant els seus cavalls van galopar amb les
espases nues assenyalant al front, buscant algun pit on clavar-se.
Però quan faltaven uns cinquanta metres per
a arribar a on estaven aquelles espantades persones va eixir un d'el mig d'ells
amb un sac com el que teníeu vosaltres a la mà, i es va col·locar davant de
tots. Va obrir la boca del sac, i, d'ell va eixir un blanc colom que va
voletejar mentre ascendia.
Per art de màgia aquells genets van frenar
els seus cavalls quasi a l'uníson, o els cavalls van frenar els seus genets per
art de màgia quan ja faltaven pocs metres per a la catàstrofe. Silenci. Les
ombres eren estàtues gelades dibuixades en el sòl.
A Joan, Pepita i Josep el cor els anava a cent per hora. I el vell savi continuà:
—Es va sentir una veu que deia: "Jo sóc un dels monjos
que custodien l'arbre que estàs buscant. Deixa en pau a estes persones! Jo et
diré on es troba el lloc que l'acull". I aquell monjo, per salvar la vida
dels habitants d'aquell poble, va revelar el seu més profund secret.
............................................................................
Autor: Juan Antonio Urbano Cardona
Il·lustrat per: Víctor Guardiola
Editorial: ECU
Col·lecció: Piñata +6
ISBN: 9788499485256
Activitats:
- Què poder té l’Arbre Màgic? Qui es Buckang? Per què vol apoderar-se de l’Arbre Màgic?
- El jove monjo què fa per a salvar els habitants del poblat?
- Escriu un conte o poema acompanyat d’un dibuix sobre un heroi que defensa els dèbils que veu pel seu camí.
...................................................................
grupoleo@terra.es
No hay comentarios:
Publicar un comentario