jueves, 3 de noviembre de 2011

Leo Leo que me animo a leer: L'equip dels Rosegons

Artículo visto en:
Suplemento de Educación Infantil "La Tiza" 02-11-2011
Joana vol fer esport

La mare de Joana para taula. De seguida, escudilla l’arrós a la cubana, s’eixuga les mansa mb el delantal i diu en un xiu-xiu::
-         Bon profit.
El pare, amb la boca amb caramull d’arrós, contesta per un badall a la boca:
-         Mmmmmofit!
Això vol dir “Bon profit, però amb la boca plena.
Joana mira el plat durant una estona. Després, deixa la Cullera damunt de la taula i diu:
-         No tic fam, mare.
La mare torna a eixugar-se les mans. Després, pregunta mentre ompli un got d’aigua:
-         Tens mal de panxa?
-         No.
-         Has esmorzat tard o què?
-         Tampoc… És que estic tan grossa… Fins i tot, diuen que estic com una vaca.
El pare deixa caure un puny damunt de la taula, POOOMM!, serra els queixals i diu amenazador:
-         Digues qui t’ha dit “vaca”, que li enfile els paps i li arranque el cap de Quatre bescollades.
Joana amaga el coll entre els muscles, fa cara d’ovella ofegada i contesta d’un singlot:
-         M’ho diuen tots…
Aquesta vesprada, Joana travessa el pati de l’escola i passa pel costat de les companyes seleccionades, que s’entrenen al bàsquet.
-         Vinga, va!  Moveu les cames, que sembleu tortugues!
Joana seu al banc de fusta. De sobte, li ve la temptació de xuclar uns dels caramels de menta que es comprà ahir a la botiga “El lledoner mágic”.
Mentre desembolica el paper del caramel, veu, de cua d’ull, que s’apropa el més gros de lèscola:
Pere Pomar.
-         Qué fas?- pregunta el xiquet.
-         Pssé! Mire i prou.
-         Tu no jugues?
-         No…
Pere Pomar no perd d’ull el caramel de menta.
-         Jo tampoc jugue al futbol sala… Diuen que estic massa gros i que no córrec gens, i, a més, no sé jugar de porter ni de res.
El xiquet es deixa caure a plom damunt del banc de fusta, al costat de Joana. Es rasca els ulls entre la gent que s’entrena al pati de l’escola.
-         M’agradaria jugar en un equip-diu.
-         I a mi…-contesta Joana-.
-         Però la mestra mai no em posa en cap llista.
-         Potser a tu tampoc no t’apunten perquè com estàs tan…tan…
-         Grossa! Això ja m’ho sé de memòria!
Avui, després de l’esplai, Elionor trau un altre paperet i llig el nom dels que seran de l’equip de voleibol. En acabar, Joana pregunta:
-         Jo no puc jugar?
La mestra la mira de dalt a baix.
-         Si t’entrenes més, potser t’apunte a l’equip d’handbol.
Però la Carme Sanchis, la que juga tots els campionats perquè és alta, forta i prima, li diu a la soca mateixa de l’orella:
-         Si no t’aprimes no t’apuntarà en cap equip, ja ho veuràs.
La mestra reparteix les samarretes blaves i blanques de voleibol, una a una, amb tota la ceremònia. Joana, capmoixa, recula en dirección al banc. Ni tan sols té gana d’esmorzar i això que l’entrepà ve a caramull de xocolate.
Pere pomar, assegut al banc, reinfla les galtes i mastega amb deliri un bon mos del seu entrepà de pernil i formatge.
-         Tampoc no t’han apuntat al voleibol?
-         Tampoc.
 Al mateix costat del banc, un nanet escarransit i rascanyós que porta la candela penjada, fa un clot a terra. De sobte s’atura, mira Pere Pomar i Joana i esclava:
-         Esteu més grossos que una bufa!
I de seguida, fa una riallada i continua gratant a terra.
Pere Pomar s’engul l’últim mos d’entrepà i diu:
-         Ahir, a Telesoca, van eixir unes gotetes que, si te les prens, t’aprimes.
-         -Això és de veres? –pregunta Joana.
-         Jo ho vaig veure…
-         Com es diuen les gotetes?
-         D’això no me’n recorde.
A l’eixida de l’escola, Joana s’enfila en direcció a la farmàcia que hi ha al costat no al altre de sa casa. Antònia Xipixop, la farmacèutica, talla trossos de cartó d’unes capses de medecines.
-         Ui! On va la meua xica preciosa?- pregunta sense parar de tallar-ne.
Joana fa puntelletes, fica els colzes al taulell i diu a cau d’orella:
-         Quant valen les gotes que, si te les prens, t’aprimes?

.....................................................
Tomado de:
 L'equip dels rosegons
Autor: Enric Lluch
Colección: Altamar
Editorial: Bruño
ACTIVITATS:

  1.  Qué t’ha paregut aquesta història?  Creus que els entrenadors sempre trien als xiquets amb més qualitats?
  2.   Quin esport t’agrada més? Còm el sentiries si no el deixaren jugar?
  3.  Acaba l’història com a tu t’agradaria, i envia-la acompanyada d’un dibuix al Concurs Literari Grup Leo:
Grupo Leo
Apartat 3008
03080 Alacant

També pots enviar-lo per mail: grupoleoalicante@gmail.com

Escriu el teu nom, cognom, curs i nº de telèfon particular.

No hay comentarios:

Grupo Leo